m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dissabte, 18 d’agost de 2012

De nou, un 18 d'agost...


Com cada 18 d'agost, des de fa 30 anys, celebren el seu aniversari.
Com vells (o bells?) amants.

Des de fa uns anys, pocs, uns sis pel cap baix (que ella recordi), la celebració esdevé un comiat i alhora un agraïment per tot el què han viscut junts.

El present pren força;
el passat, ple de records, els omple de somriures;
el futur (saben que) no existeix.

Després de tants anys i de tot el què han viscut; el futur és un espai ple de sorpreses per viure.
Poden passar tantes coses!

Conscients com són d'aquesta (in)certesa, miren de viure el dia a dia com si fos l'últim que compartiran.
I fan dringar les copes, o les tasses o el què tinguin a prop.

El camí no és fàcil, segueix costerut, pedregós, amb obstacles,... però saben que les vistes des del capdamunt són úniques i no hi volen renunciar.

I brinden dos, tot i que en realitat no són sols que festegen i somriuen l'amor, se senten ben acompanyats.

S'estimen i ho celebren a la seva manera.

Felicitats parella!

divendres, 3 d’agost de 2012

Somriures i melangies d'estiu

Sense haver marxat del tot,
l'enyor se m'incrusta a la pell.
Un bes perdut,
...errant...
agombola la nostàlgia.


Somric,
ets amb mi.


Tot i el foscam,
la llum s'albira entre quotidianitats.
Allà, al final de l'absència,
el primer raig de sol assuaveix la melangia.

Somric,
ets amb mi.

Sempre.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...