m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

divendres, 28 de novembre de 2008

viatges...


Fumeja el tallat damunt la barra.

Recupero minuts perduts.

Vagarejo sense control.

Deixo perdre pensaments.

...

s'enfilen...

s'amaguen...

vigilen...

s'aturen...

miren...

suren...

volten...

observen...

giren...

i...

tornen...

tot plegat en un parell de minuts.

M'encanten aquests viatges...

Sona música coneguda...

banda sonora...

bagdad cafè...

Tanco els ulls i em torno a enlairar...

curiosos viatges de la imaginació.

Ha valgut la pena córrer a primera hora

per ara poder deixar escolar aquests minuts preciosos...

Tot un plaer...

M'hi acompanyes?

video

divendres, 21 de novembre de 2008

queda prohibido


Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos...

Queda prohibido no sonreir a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños,...

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen menos que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha...

Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da,
también te lo quita.

Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti, este mundo no sería igual.

Pablo Neruda

dimarts, 18 de novembre de 2008

15 anys...


Avui faig quinze anys...
Ens fem grans, oi?
Quinze anys plens de moments, d'imatges, de situacions viscudes, de llàgrimes, de petons, de petits aprenentatges, d'anar creixent, de trobar el punt just, de contradiccions, de límits, de cessions i concessions, de dubtes, de seguretats, d'incerteses, de preguntes sense resposta, de respostes sense pregunta,...
Quinze anys, caminant pas a pas, minut a minut, des de la dependència absoluta a petites cullerades d'autonomia, petits espais de llibertat, negociats i consensuats, confiances i desconfiances,... anar deixant la corda que ens uneix, cada cop més llarga, una mica elàstica encara...
Quinze anys d'estimació, de convivència, de creixences, d'aprendre conjuntament,...
Aprendre a fer de mare al compàs del teu aprenentatge com a persona, al mateix ritme, aprenent i desaprenent juntes, fent i desfent camins,...
Aprenent a ser persones... més lliures, més autònomes, més responsables, més respectuoses amb l'altre, més honestes, més sinceres,...

Celebrar...
celebrar i haver pogut gaudir d'aquests quinze anys...
tot un regal!
Records plens de vida...
Celebrar i gaudir de les il·lusions properes...
tot un regal!

I felicitar-te...
i donar-te les gràcies per haver-me ensenyat tantes i tantes coses que creia sabudes...
i no sabia...
i per haver-me donat l'oportunitat de ser la teva mare...

Un petó...
Una abraçada...
(Imatge de Google)

dijous, 13 de novembre de 2008

dissonàncies...


Perseguir els sempre dins el mai,
la bellesa en aquest món.*
El tot en un balmat,
l'absolut en un parèntesi.

Sentir el no-res en la plenitud,
el buit en el tot,
el silenci dins el brogit,
el res en la immensitat,
el zero en l'abundància.

Una eternitat en un instant.

L'espai imperceptible,
el temps inabastable,
l'essència de la vida,
la proximitat de la mort.

L'espai subjectiu entre dos notes,
percepció d'un temps infinit,
sensació d'un temps fugaç,
el segon entre una onada i la propera...

*paraules de l'elegància de l'eriçó. Muriel Barbery.
Imatge: Pintura de Luis de la Fuente. Oli sobre llenç.

diumenge, 2 de novembre de 2008

ANEM?


Retornes d'un llarg viatge...
un viatge que t'ha dut a conèixer altres móns,
altres vides,
altres espais,
altres persones...

Retornes després d'haver viscut altres vivències,
que t'han dut fins on ets ara,
que t'han fet créixer,
plorar,
riure,
estimar,
gaudir,
desitjar,
altres camins que t'han omplert de felicitat,
i que també t'han causat dolor,
un dolor profund i intens,
i que t'ha fet dubtar de tu mateix i dels qui t'envolten i dels qui t'estimen...

Retornes ple d'experiència, amb la certesa, com sempre, que el camí recorregut era imprescindible per ser on ets i per arribar fins aquí...
No et penedeixis de res,
tot era necessari,
no malgastis paraules...
tan sols digue'm...

T'ESTIMO

aquestes són les úniques paraules que vull escoltar per tornar a reprendre un nou camí al teu costat...

un NOU camí ple de reptes i il·lusions
i diferent al que hem recorregut fins ara...
un NOU camí ple d'oportunitats per créixer i aprendre...
un NOU camí per ser i estar plenament a la vida...

Benvingut company de viatge,
t'he enyorat,
he caminat per altres camins també,
però sé que val la pena viatjar amb tu...
i, segurament per això, tornem a coincidir en aquest punt del camí...
per tornar a gaudir del paisatge que ens ofereix el dia a dia
i compartir també les adversitats que ens depari el mateix fet de caminar...
per tornar a gaudir plenament del viatge i viure'l intensament...

ANEM?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...